Serveis

El nostre àmbit d'intervenció es desenvolupa en el camp de la prevenció, diagnòstic i tractaments de les diferents problemàtiques que presenten les persones en la seva dinàmica personal, laboral/escolar i social.

Tipus d'atenció

Depenent de l'àrea de treball

Treballem en equip i partim d'una concepció integral de l'ésser humà, tot valorant des de diferents perspectives, el tipus d'atenció que requereix cada persona, per tal d'oferir el tractament més adient a cada cas.

Psicologia Clínica

En tots els casos es comença realitzant un diagnòstic per tal de determinar el tipus d'atenció més adient, que pot ser de tractament psicoterapèutic o de seguiment.

L'atenció psicoterapèutica amb nens i adolescents planteja un treball amb els següents vessants:

  • Psicoteràpia individual.
  • Psicoteràpia individual amb objectius limitats.
  • Entrevistes i orientació a pares.
  • Atenció a famílies en situació de crisi (divorcis, separacions, defuncions, canvis en la dinàmica familiar, etc.).
  • Atenció a famílies d'alt risc (dinàmica familiar molt desestructurada, mals tractaments, impossibilitat de tenir cura dels fills, etc.)
  • Assessorament a parelles que vulguin adoptar nens o que els hagin adoptat, treballant amb ells sobre les dificultats de la trobada i propiciant una situació mútua que permeti també al nen adoptar aquests pares.
  • Atenció a nens de petita infància quan, sense paraules, però sí a través de fòbies, enuresis, encopresis, dificultats en l'alimentació, etc. diuen que alguna cosa els fa patir. En aquest casos es treballa conjuntament amb els pares realitzant entrevistes d'orientació i assessorament.

Per concloure aquest apartat volem assenyalar que el nostre treball terapèutic té una orientació preventiva i interdisciplinar.

    Servei d'atenció a adults

A partir d'algunes demandes de familiars dels nens atesos al Centre, es va iniciar un servei d'atenció a adults.

Després de les primeres entrevistes diagnòstiques es valora el tipus d'atenció més adient i s'orienta cap a una de les següents modalitats:

  • Teràpia individual davant d'una demanda concreta.
  • Psicoteràpia individual.
  • Entrevistes d'orientació.
  • Entrevistes familiars.
  • Tractament de parella.
  • Seguiments.

Psicopedagogia i logopèdia

  • Diagnòstic i tractament individualitzat de les dificultats de llenguatge i/o aprenentatge.
  • Avaluació i seguiment de casos.
  • Elaboració de pautes i programes de tractament individual.
  • Desenvolupament de programes d'assessorament a famílies, escoles i d'altres professionals.
  • Orientació professional.

Tractaments

Quan necessitem consultar?

Psicologia clínica

    Nens i adolescents

Prenem cura dels nens i adolescents amb trastorns bàsicament d'ordre emocional, psicosomàtics i de conducta, trastorns que el fan patir i obstaculitzen interferint en la seva dinàmica familiar i/o en el seu àmbit escolar i social. Aixi, atenem els nens i adolescents que pateixen:

  • Trastorns d'ansietat (inhibició, estrès, fòbies, angoixa).
  • Trastorns en l'estat d'ànim (depressió, baixa autoestima).
  • Trastorn d'hiperactivitat amb o sense dèficit d'atenció (THDA).
  • Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) i Trastorn Global del Desenvolupament (TGD).
  • Trastorns del son (insomni, hipersomni).
  • Trastorns de comportament (conductes disruptives, agressivitat, inadaptació).
  • Trastorns del control d'esfínteres (enuresi, encopresi).
  • Trastorns de la personalitat (psicosi, esquizofrènia, trastorns obsessius).
  • Trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia).
  • Trastorns de les conductes adictives (dependències, toxicomanies).
  • Trastorns de la sexualitat.

Psicopedagogia

El tractament psicopedagògic parteix de la concepció que el nen aprèn com un subjecte integral que posa en marxa els seus recursos físics, intel·lectuals i emocionals a l'hora d'aprendre.

L'atenció psicopedagògica atén les següents problemàtiques:

  • Trastorns psicomotrius (paràlisi cerebral, problemes de lateralitat, retards motrius).
  • Trastorns perceptius, de memòria i d'atenció
  • Dèficit intel·lectual (síndrome de Down, X Fràgil, Síndrome de Reet, síndrome de Prader-Willi, etc.).
  • Trastorns del desenvolupament (retards maduratius).
  • Trastorns específics del llenguatge escrit (dislèxies, disgràfies).
  • Habilitats i tècniques d'estudi.

Logopèdia

Hi ha ocasions en les quals els problemes de la parla i del llenguatge són els qui alerten les famílies i educadors per dur els nens a consultar.

A les primeres etapes de la infància, l'adquisició i el domini de la llengua adquireix especial importància. El llenguatge és l'expressió dels nostres desitjos i aspiracions, organitza el nostre pensament, regula els nostres actes i permet atribuir significat a la realitat que ens envolta.

És justament el marc escolar, on es requereixen uns determinats nivells de llenguatge con a requisit indispensable per accedir a la major part dels aprenentatges escolars, el lloc on es detecten en nombroses ocasions nens amb dificultats en aquesta àrea.

Ja sigui per causes fisiològiques, psíquiques o sensorials, són freqüents els casos de nens en els quals l'ús i el domini de la comunicació es troben pertorbats donant lloc a diferents patologies.

Les problemàtiques més freqüentment ateses són:

  • Trastorns de la parla (disfèmia, dislàlia, disàrtria).
  • Alteracions de la veu (disfonies congènites, orgàniques o funcionals).
  • Trastorns del llenguatge. Retards simples, específic (TELL) i greus del llenguatge.
  • Trastorns de l'audició (pèrdues lleus, hipoacúsies).
  • Alteracions miofuncionals (deglució atípica, disglòssies).
  • Alteracions neurològiques (disàrtries, afàsies, disfàsies).

Dubtes

Preguntes més freqüents

Quan he d'anar al psicòleg?

  • Quan tenim un sentiment general de malestar com a angoixa o tristor sense un motiu aparent.
  • Quan no comptem amb recursos suficients per a fer front als problemes quotidians i apareixen sentiments d'irritabilitat, desmotivació, cansament inusual o insomni.
  • Quan tenim sensació d'impotència per afrontar situacions difícils: ruptures o separacions, mort d'un èsser estimat, acomiadaments, malalties greus, etc.
  • Quan apareixen símptomes que produeixen malestar i incapaciten per a la vida quotidiana: obsessions, ofecs, crisi d'angoixa, plors incontrolats, etc.

Com puc saber si el meu fill té dificultats d'aprenentatge?

  • Troba dificultats a l'hora d'aprendre els colors i les formes.
  • Confon els nombres i les lletres.
  • No acaba d'aprendre bé els dies de la setmana o els mesos de l'any.
  • No pot ordenar les seves idees i s'expressa de manera poc clara i entenedora.
  • Fa gargots o formes sense sentit quan els companys de la seva edat fan dibuixos i lletres.
  • Li costa d'aprendre la mecànica de les operacions matemàtiques bàsiques.
  • No pot explicitar en quin moment del dia s'hi troba.
  • Té dificultats per a seguir dues o tres instruccions seguides.
  • Desconeix el vocabulari més habitual.
  • Es distreu amb facilitat i passa contínuament d'una activitat a una altra.
  • No comprèn el que llegeix.
  • És molt inquiet, es distreu i no pot mantenir l'atenció sobre una activitat.

Quan he de portar al meu fill al logopeda?

  • Triga més temps a començar a parlar que els altres nens.
  • Parla de forma inintel·ligible i li costa pronunciar alguns sons.
  • El seu vocabulari és molt reduït i no troba la paraula adequada per a expressar-se.
  • A vegades no entén el que se li diu.
  • No pot mantenir una conversa perquè utilitza un llenguatge "telegràfic".
  • Mostra dificultats d'orientació per saber d'on ve el soroll o la veu.
  • Parla fora de context o amb veu molt alta o molt baixa.